Digau-li X

L’altre dia li contí a ma filla, de 7 anys, l’episodi d’Ulisses i Polifem, rematat amb l’heroi canviant-se el nom per Ningú. La xiqueta esclatà a riure i em va fer repetir la història tres o quatre voltes. Es tracta, fins a on jo sé, del primer cas de renaming exitós de la història. Borges escrigué: “Si […] / el nombre es arquetipo de la cosa / en las letras de rosa está la rosa / y todo el Nilo en la palabra Nilo”. Saramago, per la seua banda, encapçalà Todos los nombres amb una cita apòcrifa que diu: “Coneixes el nom que et posaren, no coneixes el nom que tens”. En conclusió: els noms importen. I en moltes ocasions, diria que en quasi totes, poden modificar la realitat. Per això resulta tan sorprenent el canvi de nom de Twitter, que ara es diu simplement X, una lletra amb reminiscències pornogràfiques que ha fet que comptes oficials de la plataforma, com Twitter Movies, tinguen ara un nom que fa vergonyeta.

Les marques canvien de nom per diversos motius. Normalment quan es troben amb una crisi de reputació o quan tenen problemes legals en un territori, però és la primera vegada, trobe, que assistim a un canvi mogut exclusivament pel capritx d’un multimilionari megalòman. Almenys a este nivell. El mateix Musk, amo de Twitter, ja fou despatxat d’una altra empresa, PayPal, quan va intentar canviar-li el nom a X, i a u de sos fills li diuen X AE A-XII. Podem vore ací un patró absurd que l’ha portat a dilapidar part de la bona de la reputació de la xarxa social: tuitejar és un dels escassos verbs positius sorgits d’internet amb implantació popular. Llevat de googlejar, no n’hi han molts casos d’èxit similar, que donen un reconeixement social pràcticament impossible d’aconseguir de manera planificada.

Potser Musk està tractant de fugir d’allò que era Twitter quan el comprà (l’obligaren a comprar-lo després de fer una oferta que pensava que no acceptarien), i en nom de la llibertat total d’expressió està acostant-se a tot el contrari: els discursos d’odi i l’ideari de l’extrema dreta cada volta tenen més cabuda en Twitter. El nom que li donem a les coses és molt important, i jo no li diré X sinó Faneca, el nom que Juan Marés, protagonista d’El amante bilingüe, escollí per a fugir del passat i reconquistar la seua dona. Al cap i a la fi, els baixos fons on es mou Faneca li semblen al nou rumb de la plataforma.

Óscar Mora (Dolores, 1978) és crític literari, guionista, corrector editorial i contacontes. Col·labora en mitjans de comunicació en paper i digitals ressenyant llibres i fent entrevistes, que és una excusa com altra qualsevol per a dedicar tot el temps que pot a llegir.

@oscarmmora