Els hòmens que ens volen mares

Sempre que apareix una notícia sobre la baixada de la natalitat a Espanya, m’entretinc llegint els comentaris que es generen en les xarxes. És, potser, una de les millors formes de prendre el pols al masclisme més recalcitrant, eixe que va unit a l’exaltació patriòtica, el que tem la substitució –orquestrada per l’esquerra: tot està sempre orquestrat– del español verdadero pels descendents dels migrants, els únics que hui en dia tenen fills “como conejos”, segons la mirada xenòfoba.

Una furibunda legió d’hòmens llig que el passat curs van descendir en més de 40.000 els xiquets que cursen el segon cicle d’Infantil (entre els 3 i els 6 anys). De seguida busquen culpables: el feminisme, que ensenya les dones a odiar els hòmens (com si molts d’ells, a soletes, no s’hagueren esforçat durant segles per a provocar eixe pretés odi); l’hedonisme de les noves generacions i el gust per l’evasió a través dels viatges, el consumisme, els ansiolítics o l’alcohol; els maleïts gossos i gats que suplanten l’amor maternofilial; les facilitats infinites per a l’avortament; el desficaci del poliamor enfront de la monogàmia redemptora… Tot excepte parar-se a pensar: potser les dones estan decidint més lliurement que mai sobre el seu destí. Sobre què volen en la vida i com ho volen.

Curiós: quasi tots els opinadors sobre el tema són hòmens, lamentant-se amb ràbia del fet que les dones no vullguen tindre fills i més fills –tal vegada perquè, precisament, no volen tindre’ls amb ells? Per què serà?–. I curiós, també: la qüestió de les minses ajudes socials, de les dificultats de la conciliació laboral i familiar, la pèrdua econòmica que suposa per a les dones ser mares –elles agafen la majoria dels permisos i les excedències, paralitzant la seua trajectòria– mai no figura en l’argumentari masclista. 

Des de fa uns anys, a Corea del Sud es parla del moviment 4B entre les dones, que inclou quatre nos: no a les cites, no al sexe, no al matrimoni i no a la criança de fills. Els analistes diuen que les coreanes s’han fartat de la cultura patriarcal del seu país, d’haver de suportar el pes del masclisme en les seues vides. S’han disposat a una revolta pacífica i silenciosa, lenta però eficaç, en defensa de la seua llibertat. Per això somric en llegir els comentaris dels masclistes sobre la natalitat: no han entés res. Res de res.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell