Pablo Garrigós: “Als valencians ens ha faltat una miqueta d’amor propi”

Pablo Garrigós porta onze anys vivint a Brussel·les, una societat que li ha donat moltes oportunitats laborals i en què ha decidit formar la seua pròpia família. Des de la seua fundació en octubre del 2021 exercix com a codirector de l’Espai València a Bèlgica, una de les associacions cíviques de valencians a l’estranger amb major activitat i projecció. Parlem sobre el seu projecte vital i sobre com es transmet la valencianitat en un país tan proper i alhora tan diferent al nostre com el belga.

Qui és Pablo Garrigós? Un xic de Canals que va estudiar periodisme en València. La crisi del 2008 va ser molt dura. Jo treballava en el diari Levante-EMV i em vaig quedar sense faena. Des que vaig perdre el treball, se’m va plantejar un dilema: me n’anava a l’estranger o em quedava? Llavors vaig aconseguir una beca en l’Agència EFE i me’n vaig vindre a Brussel·les. Al poc de temps, vaig vore que és un país amb moltes oportunitats i vaig aprofitar els meus estudis en fotografia per a aconseguir unes pràctiques en Le Soir. Així va començar la meua carrera com a fotògraf, càmera, productor i periodista independent. Vaig treballar per a institucions europees i per a mitjans estatals i internacionals. Després va vindre una temporada en què vaig fer faena per a oenegés, una experiència que em va permetre viure en la República Democràtica del Congo. I ara, onze anys després, estic novament ací a Brussel·les treballant en l’Agència EFE, coordinant els mitjans multimèdia, i molt content amb la meua xiqueta de quatre mesos.

Com és el dia a dia en Brussel·les? És una ciutat d’un tamany paregut al de València, però amb 180 nacionalitats. Ací és possible conéixer gent i cultures de qualsevol part del món. Estic tan a gust que he decidit nacionalitzar-me belga i ara tinc la doble nacionalitat. És veritat que no hi ha la vida de carrer que té València, ni tampoc el nostre comboi dels caps de setmana. Però hi ha vida entre setmana, i també molta vida cultural. Sempre hi han exposicions, concerts i activitats per als xiquets… En definitiva, un ambient cultural intensíssim que fa que viure ací siga també una espècie d’aventura. Sempre m’he sentit molt lliure ací, he conegut altres comunitats i altres formes d’oci i estic molt content de tot el procés. És una forma de vida més de portes cap a dins que la nostra. Cal tocar portes i entrar!

Com arribes a conéixer altres valencians i formes part del col·lectiu valenciano-belga? De manera un poc paradoxal, perquè ací coneixia molta gent espanyola però molt pocs valencians. No va ser fins al 9 d’octubre de 2021 que el periodista Sergi Pitarch i la meua amiga Rosa m’avisen que estaven muntant una associació de valencians en Brussel·les: l’Espai València. Era una forma de fer-nos costat els uns als altres i de promocionar la nostra cultura i la nostra terra fora de les nostres fronteres, i alhora construir una veu pròpia valenciana en Bèlgica. Som un espai molt jove i amb gent amb molta formació. Això fa que l’Espai València estiga ple de vitalitat. Fins i tot hem muntat un festival de música en valencià en Brussel·les, portàrem a Rafa Lahuerta i estem mirant de portar a Vicent Baydal o Carles Fenollosa… Sempre tractem de generar sinèrgies i una retroalimentació entre Bèlgica i els valencians i promocionar el talent que tenim els valencians.

»Volem ser un pont comunicant entre la cultura belga 
i la valenciana” 

Al remat, sou quasi una ambaixada valenciana en Brussel·les. Exactament. Volem ser un pont comunicant entre les dos cultures: la valenciana i la belga. Em fa feliç que una persona d’ací puga conéixer un grup com Auxili, o també a il·lustradors valencians. Crec que als valencians ens ha faltat un poc d’amor propi, el que potser sí que tenen els bascos o els catalans. Pensem que tenim molt a oferir. La nostra generació té molt de talent, i volem mostrar-la amb orgull i acostar-la a tots, en el nostre cas, ací en Brussel·les.

Conta’ns alguns dels vostres projectes per al futur i una reflexió final sobre la vostra tasca. 

Ens agradaria continuar sent un pont cultural, econòmic i polític per als valencians amb projecció a Europa. Vull que la gent sàpia que, quan vullguen fer un acte en Brussel·les, ací ens tenen disposats a tirar-los una mà. Trobe que com a fills de l’escola pública hem rebut molt a canvi de res. En este sentit, pense que una de les coses que podem fer és tornar-li alguna cosa a eixa societat que tant ens ha donat. I una forma de fer-ho és intentar construir una societat millor des d’un activisme cívic, que lluite pels drets humans i per la cultura. I això engloba des del dret a una vivenda i un treball digne fins als drets lingüístics o culturals. Eixe motor el compartim enormement amb els qui lluiten des de València. En nosaltres sempre trobaran un aliat.

Jordi Sarrión-Carbonell (Énguera, 1998) és periodista i politòleg. Ha dirigit la revista Mirall i ha col·laborat en revistes i diaris com El Temps, Contexto y acción o El País.