La memòria LGTBI ix de l’armari i es posa en el mapa a Alacant - Carlos Pastor

ALACANT. Des de fa uns mesos, un equip tècnic està bastint les bases del primer arxiu LGTBI valencià. “Per a la comunitat lgtbi es important conÉixer el seu passat perquè moltes vegades sembla que no conegam la nostra història. Hi ha molta gent que no és conscient, sobretot la més jove, del lloc d'on venim i quines violències hem patit: la llei de perillositat social, de ‘vagos y maleantes’... Per això crec que donem per descomptat que els nostres drets estan conquerits, però sempre tenim el risc de no avançar, sinó que fins i tot podríem tornar arrere”, apunta Pablo Hernández, el director de l’Armari de la Memòria.

“El fet de conéixer les violències també va de la mà del nostre empoderament: no volem fer unes memòries victimistes perquè davant d'estes violències hem eixit avant amb una actitud empoderada. Per tant, volem ser empoderadors i ajudar la comunitat LGTBI a resistir, de manera que no es permeta cap pas arrere”.

Tot i que el projecte memorial encara no té seu física, fa poc passàrem de l’arxiu al plànol per a enriquir les memòries del fons amb un primer taller de mapeig, que es va celebrar en el Teatre Arniches d’Alacant. “Els documents d’arxiu no permeten recuperar la història dels espais impulsats per les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Necessitem comptar amb els testimonis de la gent que puguen explicar qui anava als locals de transformisme, o si hi hagué conflictes en els espais de trobada sexual... Totes les històries que ens permetrien passar del mapa a un relat ric i complex”.

I es que la ciutat d’Alacant, la primera escollida per este taller de ‘Cartografiant Memòries LGTBI’, ha comptat des dels inicis de la democràcia amb diversos grups activistes que s’han encarregat de reivindicar els drets i aconseguir millores per a la realitat de la comunitat LGTBI. Aquells grups van crear una àmplia varietat de publicacions que van fer història, desvelant una comunitat LGTBI alacantina ben activa. Des dels locals dels anys 90 com Amiel, Barra Fija, Blue Heaven, Blümmen’s o Boy’s fins a altres més emblemàtics com el Byblos o el Desfici o Caníbal, un dels espais històrics per a la comunitat LGTBI que encara es manté obert a l’Esplanada.

La mostra inclou el reconeiximent a espais mítics com El Forat, obert l’any 1974 i un refugi per a la comunitat LGTBI durant 38 anys des de la repressió franquista. O l’espectacle Shangai, que va representar el transformista Bertini l’hivern de 1938 en el Cinema Ideal. També amb espais creuats per al sexe i el desig, com Billares y Deportes Ayuso, el pub Arco Iris, les saunes Ipanema o Basaky

Com a complement al mapa, i com a font documental que ha permés identificar molts dels espais rellevants per a la història LGTBI  de la ciutat, també s’exposaran algunes publicacions creades pels diferents col·lectius i associacions LGTBI alacantines al llarg d’aquella època, com Papers Gais, Belladona, Siluetas, Entérate ya o Salir del Armario. Són estes publicacions, totes elles creades per grups i col·lectius alacantins, les que han pogut perdurar en el temps i fer que emplenar un mapa LGTBI de la ciutat d’Alacant siga possible hui en dia.

Una mostra que es complementa amb la cartografia elaborada col·lectivament amb l’objectiu de “recuperar espais de lluita, els recorreguts de les manis, espais vinculats a l’activisme o a la repressió, presons, psiquiàtrics, espais on han tingut lloc delictes d’odi...”. I fins i tot espais de cruising. “Els espais de trobada sexual no només són espais de sexe”, apunta Hernández. “Són importants per a la construcció d’una comunitat que no ha tingut la oportunitat de desenvolupar-se en la resta d’espais de la ciutat, i per això necessitava espais on podia mostrar-se i ser com era. Espais que per a la població heterosexual serien simplement de sexe a l’aire lliure, però per a la comunitat lgtbi eren i són espais on s’ha creat un sentit col·lectiu i l’empoderament necessari per a reivindicar-se”.

Una oportunitat també per a generar un espai de trobada entre generacions. “La gent més major i la més jove no estem parlant entre nosaltres, i seria positiu que l’armari funcionara com un espai de connexió intergeneracional. I de cara a l’exterior, si la mateixa comunitat desconeix el seu passat... Tenim una història molt llarga, tant de repressió com d’empoderament. Per això hem de lluitar contra el negacionisme. Les persones LGTBI no hem aparegut ara i ho hem tingut tot resolt. S’ha d’explicar d’on venim, i la situació actual, en la qual encara ens queda moltíssim per fer”.