Les valencianes no volen tindre fills

Què propícia més minuts d’atenció? Agarrar una pegatina en forma de bandera i cobrir l’accent de València, com qui fa un torniquet davant d’una ferida oberta, o treballar per a frenar la caiguda d’habitatges de lloguer disponibles en la ciutat i els seus preus grotescs? En la resposta està el descobriment del perquè d’eixa obsessió malaltissa per retòrcer els símbols i encendre els conflictes. Suculència informativa, immediatesa sentimental, impacte. El manual del clic-bait, l’administració de les baixes passions.

Després de l’escandalera que genera vore la sang, una realitat incòmoda continua obrint-se pas. València –i gran part de les ciutats– l’observa entre la frustració per sentir-se desbordada davant d’un problema major i la incomoditat perquè les solucions impliquen anar en contra de gegants.

Allò que mostren els titulars, mentrestant, és cabdal: en l’últim trimestre l’oferta de pisos de lloguer en València ha caigut quasi un 40% i els preus seguixen a l’alça. Més bandera. El preu del lloguer en València puja cinc vegades més que els sous. Més bandera. És a dir, mentres que en 2023 el preu dels lloguers en la ciutat ha pujat entorn d’un 20% respecte a l’any anterior, la previsió d’augment dels sous quedarà en un entorn màxim del 4%. Més bandera.

Per descomptat que no és un cas exclusiu de València. És tan sols l’aplicació local d’un fenomen massiu. Les famílies de Barcelona tingueren un augment del sou d’un 2,6% en 2022, però el lloguer els va pujar un 11,8%. Més bandera.

És probable que els mateixos que l’usen (la bandera) per a amagar les dificultats reals de la ciutadania esbronquen les valencianes per no tindre més fills. Ens parlaran de família, més família. De costums, més costums. I amb això tractaran d’explicar les raons per les quals en 2010 les mares valencianes tenien 52.000 fills a l’any (en total, no cadascuna) i en 2022 n’eren 36.000. Una caiguda demogràfica constant.

Quasi el mateix espai de temps, en canvi, se’ls prescriu atendre la pujada del preu de lloguer per metre quadrat: de 5,5 a 10,7 euros en València en els darrers huit anys. Assumir una emancipació efectiva permet construir futurs col·lectius. Pensar en el futur des de l’habitació d’un pis compartit té més a vore amb la supervivència individual.

Tapar els problemes amb una bandera, una bandera molt xicoteta, com si açò convertira els problemes en problemetes, contribuirà a fer l’accent més i més letal.

Vicent Molins (València, 1986) és geògraf i director de l’Agència Districte. Col·labora en Culturplaza i en El Confidencial. És autor de La nova guia de València, Club a la fuga i València, el relat d’una ciutat.

@vicentmolins