Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Algun dia havia de tocar-li al futbol, el de tota la vida. Però i ara què?
Em recorde de quan era xicotet i en el pati els qui decidien si podia jugar a futbol eren aquells que es penjaven el cartell de saber jugar millor. Aquells xavals tenien la clau i quasi mai obrien la porta ni als grossets ni als qui portàvem ulleres ni a les xiquetes. En molt poques ocasions als grossets i als gafotas ens deien “d’acord, vinga”. A les meues companyes de classe, si els pinxos del futbol els permetien xafar el camp era per a que es posaren de portera, i quan els clavaven el primer gol les treien: “que perdrem per la teua culpa”.
El futbol ha sigut el vedat privat dels xics, i les nines, cosa de xiques, amb la particularitat que les decisions les hem preses els hòmens. Així, el futbol que s’ha jugat al carrer, en els camps, en els bars i en els despatxos és cosa de mascles.
Els hòmens del futbol, amb el seu domini del món del futbol, han creat i mantingut un reducte per a hòmens. No cal anar a un estadi, estar en una junta directiva o comprar l’As per a saber que el món del futbol és un viver de virilitat i de menyspreu cap a les dones.
S’està dient molt que el futbol, el de tota la vida, amb tot allò que està passant, es convertirà en futbol a seques, un joc en el qual onze juguen contra onze. I saben què passa, que en escoltar-ho m’entren ganes de riure i de plorar.
Estos dies pense que conec el nom d’algunes parelles de dones futbolistes, però encara no conec cap parella d’hòmens. Estos dies, quan sent dir que els futbolistes eixiran de l’armari, pense que el món del futbol és tan machote que no eixiran perquè ni els han permés estar. Estos dies pense que mon fill juga a futbol en el pati de l’escola i que Ylenia és millor portera que qualsevol altre, però després, quan estem mirant futbol en la tele i alguna jugadora comet una errada fava, ell es riu i amolla: “això no li passaria a un jugador de Primera Divisió”. Estos dies pense que el futbol és diners i que en les llonges dels estadis només hi ha hòmens amb diners.
Llavors, i ara què?
Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?