Pot Shakespeare recuperar els adolescents per al teatre?

“Una de les coses que més ens va sobtar en les primeres sessions és que la versió que ens citaven alguns estudiants era ‘Gnomeo y Julieta’, pel·lícula d’animació que jo no coneixia”, rememora Javier Sahuquillo. Aquell abisme entre el dramaturg i la seua audiència va ser en realitat la primera línia d’una obra que acabaria unint els dos mons a través de Shakespeare. Una pregunta havia provocat eixa confrontació: com recuperar els jóvens per a les sales de teatre?

“Abans de la pandèmia, dos actors de la RESAD em demanaren un text per al seu treball final de carrera. Jo vaig pensar en una adaptació de ‘Romeu i Julieta’ però des de la mirada de dos personatges diferents, Mercucio i Benvoli”, explica Sahuquillo. Tot i que finalment els dos estudiants triaren un altre text, el dramaturg i director de la companyia Perros Daneses es va quedar amb aquella perspectiva dels secundaris de la tragèdia, els dos companys d’aventura de Romeu que ara li obrien una finestra nova al clàssic.

Un any després, l’autor va presentar el text a la convocatòria de produccions de l’Escalante Centre d’Arts Escèniques i, tot i quedar-se fora de la selecció, la proposta pedagògica que incloïa la candidatura despertà l’interés dels gestors del projecte públic. “Nosaltres estàvem pegant-li voltes a una qüestió: com arribar al públic jove?”, explica Marylène Albentosa, coordinadora artística de l’Escalante.

El centre, dependent de la Diputació de València, constituïx un fenomen particular en tot l’Estat per la seua dedicació a les arts escèniques per al públic infantil. El repte que es plantejaren els regidors de l’Escalante era adobar l’esperit escènic en una etapa complexa com l’adolescència, en la qual molts obliden per a sempre el seu primer amor per les taules. “No només volíem exhibir obres per a eixe públic, sinó fer-los partícips del procés creatiu; així és com vam proposar estes ajudes a tallers d’investigació escènica”, desenvolupa Albentosa.

Dos propostes accediren a este programa, batejat com a Escalante Jove. Una era El tiempo arrebatado, del dramaturg Paco Zarzoso, un diàleg entre dos generacions sobre les ferides de l’existència humana: la vida, l’amor i la mort. L’altra peça era la versió de Romeu i Julieta escrita per Sahuquillo i Laura Sanchis, una obra que camina sobre el muscle del company de l’heroi tràgic més famós de la història, amb el títol Última lluna de Mercucio Montesc.

» L’Escalante és l’únic centre de l’Estat 
dedicat a les arts escèniques per al públic infantil

“Teníem una escaleta de l’obra abans d’entrar a les aules”, recorda Sahuquillo. Ell mateix va instruir el jove elenc que acabaria estrenant la funció per tal que es convertiren en mestres durant les sessions amb alumnes. En aquells tallers feien exercicis com dividir la classe en dos amb una cinta i llançar preguntes de resposta binària sobre l’amor, l’amistat o la mort: qui contestava sí ocupava una mitat de la classe, qui deia no anava a l’altra, i després un portaveu raonava els arguments de la seua colla.

El grup Perros Daneses visità tretze centres i en ells va modelar el text final: el clàssic es trasllada a una distòpia futura on una pandèmia global ha desembocat en el retorn de totalitarismes especialment opressius cap als jóvens. En eixe ambient s’obri camí l’esmolada cal·ligrafia de Shakespeare. 

“Pensem que en el teatre es nega als jóvens l’aspecte formal, el llenguatge. Quan treballàvem este text em preguntava moltes vegades què escriuria Shakespeare hui i per a qui”, apunta el dramaturg, qui fa un diagnòstic sobre la manca d’un teatre verdaderament interessat en l’espectre juvenil: “Es fan moltes obres pensant sobretot en el professorat d’institut, perquè és qui tria les obres que es voran durant el curs; els alumnes són públic captiu i es fan peces que els mestres consideren convenients discursivament i també econòmiques”, reflexiona Sahuquillo.

En eixa intermediació es perd el focus i l’audiència. Per a contestar la pregunta que obri este article, no es tracta tant d’esbrinar què interessa als jóvens, sinó com es pot arribar a ells. Perros Daneses, per exemple, es fixà en sèries com Euphoria (HBO) o Élite (Netflix), no pel contingut, sinó pel context formal que ha captivat l’audiència preadulta.

En maig de 2022, el Teatre El Musical de València alçà el teló per a representar Última lluna de Mercucio Montesc (Perros Daneses, Yapadú) i este passat març Escalante la dugué al Teatre Principal. “L’han vista alumnes d’institut i d’universitat, i detectem que ixen entusiasmats, sobretot per l’aspecte visual”, assegura Sahuquillo. L’obra, ara en mans d’una gran distribuïdora, espera el moment d’encetar una gira, moment crucial per a comprovar si Shakespeare pot assolir una última tasca: retornar els adolescents al pati de butaques.

Àlex Zahinos (València, 1988) és periodista. Ha treballat en mitjans de comunicació com À Punt i en diversos centres culturals i agències de comunicació. És coautor del llibre Créixer sense Maradona.

@alexzahinos