Un sostre fet de llibres

Després de prendre alguna cosa en un café, i sense pretendre-ho, estàvem a la porta de Metropolitan Còmics. Lluminosa i acolorida, atraient, no dubtàrem. Era un pla perfecte: cafenet i llibres. Teníem temps i un cel gris clar que no convidava a romandre’n davall.

I, de sobte, començà la pedregada. Uns quants vianants es refugiaven prop de la porta de la botiga i parlaven amb el venedor. Queien pedres grosses, d’eixes que són com pilotes de ping-pong. Una tempesta que cobria el carrer. Mai no havíem pres una decisió tan encertada com la d’entrar en aquella llibreria. “Podeu quedar-vos tot el temps que dure”, ens va dir amablement el xic, fent-nos l’ullet, i els tres ens vam riure.

Mentres fullejàvem mangas i còmics de Star Wars, fora la tempesta de gel colpejava l’asfalt. Estàvem ben a gust. Recorríem les prestatgeries a la recerca de res en concret. La història d’uns bergants a Tòquio o el terror pertorbador de Junji Ito? Drama, comèdia, aventura, western? Jo mirava el meu xic amb eixa ansietat divertida que sent sempre quan estic en una llibreria. Sabeu eixa sensació de quan érem xiquets, en la jogueteria tres setmanes abans de Nadal? Una festa. El no voler triar. Potser els llibres són els joguets dels adults que no hem deixat de voler jugar.

Fora, les pilotes de ping-pong blanques donaven treva, almenys durant un moment, abans d’una altra descàrrega. El carrer tornava a deixar circular els vianants, encara que n’eren pocs, que no sabien si obrir el paraigua o mantindre’l tancat, i que miraven encara els núvols amb ulls interrogants i desconfiats de conill. Se sentia encara algun tro a mitja distància.

Nosaltres esperàrem uns minuts més, amb l’excusa del mal oratge. La vertadera raó era que jo no em decidia entre Uzumaki i una recopilació de relats gràfics de por. El llibreter ens mirava amb complicitat i es va posar a llegir alguna cosa que no vaig arribar a vore. Al final, vaig triar els relats. I vaig pensar en com era de fantàstic que un sostre fet de llibres ens haguera protegit de l’hostil granissada.

Lara Vallés Peco (València, 1998) és doctoranda en el Programa de Llengües, Literatures i Cultures, i les seues Aplicacions, a la Universitat de València. És graduada en Llengües Modernes i les seues Literatures, i Màster en Investigació en Llengües i Literatures. Ha publicat ressenyes en la revista cultural online Zero Grados.

@LaraVallPec