Els escriptors que no tiren res al fem

Hui els parlaré dels segons. Perquè conec més els escriptors que he llegit, i molt poc, per no dir gens, els altres. I és més fàcil parlar d’allò que u a penes coneix, per allò que l’arbre no et deixa vore el bosc.

Els escriptors que no conec escriuen un llibre a l’any, titulen pèssimament, en pla èpic o coent o pretensiós, però els té igual. Els escriptors que no conec es passen més temps documentant-se que revisant els manuscrits, però els la bufa. Els escriptors que no llegiré envien els seus agents a negociar amb les editorials amb el manuscrit en un carretó –la quantitat per davant de la qualitat–, però ni s’immuten. Els escriptors que no conec reben suficients diners de les vendes dels seus llibres com per a viure millor que quasi qualsevol dels altres escriptors que sí que he llegit. I per això els és igual el que es puga dir d’ells. I està bé que siga aixina perquè em deixa espai per a dir coses com que en els supermercats no venen llibres que valguen molt la pena.

Imagine que ja hi haurà qui estiga en desacord amb tot el que he escrit fins ara. Entre la majoria de les persones que llig esta revista no hi haurà massa lectors que s’hagen animat amb Espía de Dios, El guardián invisible o Bajo tierra seca. Només cal vore què ha dit un d’eixos escriptors a qui mai he llegit ni llegiré: “Els lectors no són estúpids, demanden allò que realment volen llegir”. Veuen què ocorre? Jo parle dels escriptors que no conec i estos, dels lectors que no coneixen.

Però un any més, la història ens donarà la raó. La majoria de gent que no llig ni llegirà esta revista se n’anirà a passar l’estiu amb exemplars d’eixos autors que no he llegit. Ja sé que se’n riuran, de mi, pobre diable… I saben de qui més? Dels lectors (i lectores) que baixen a la platja amb novel·les de 500 pàgines en les quals han anat ficant allò que han escrit. I esta última dada és molt important, perquè els escriptors que no he llegit ni llegiré són incapaços de tirar un capítol o una novel·la al fem. Per a què? Si ja hem arribat a eixe punt on a qualsevol cosa se li pot dir literatura.

Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.

@kikeparraveinat