Esp(l)ais
Estiuar sense els excessos d’altres llocs, més o menys com tota la vida, amb mesura
La trobada amb una família de senglars en la serra d’Irta i la pregunta: són perillosos?
La cassalla pareix haver-se convertit en un signe d'identitat valenciana... Però ni mai va ser així, ni és d'origen valencià, ni els nostres majors la bevien com es beu ara
El calendari diu que estem de vacances i fa dies que em prepare per a no fer res, ser horitzontal
Amb l’estiu apleguen els senzills rituals que ens fan feliços en l’arena d’una platja propera
Era 2009, el meu primer viatge a Nova York. I volia anar, havia d’anar, al Chelsea Hotel
En els temps foscs, els anacoretes escapaven de la corrupció del món en el desert
En Mari Catúfols, la novel·la d’Isa Tròlec, la protagonista viu en la Granadella dels anys 70
Mire la mar, jo també: ja s’albira la llesca de terra groguenca, les muralles, l’església neoclàssica. Tabarca.
