Jane Austen i el paradís de la literatura 'de tassetes'

Viure a l’estranger comporta, de tant en tant, un sentiment de homesickness (malaltia de casa, si ho traduïm literalment), que ve a ser la morriña gallega. Per fortuna, no podria estar malalta de casa en un país millor: el paradís de la literatura de tassetes, Anglaterra. Els seus tossals verds, els seus cottages amb sostre de palla i les cases victorianes són un passatge segur a un lloc feliç.

Els llibres de tassetes, un mot que pretenia ser ofensiu de cara a la literatura de xiques –especialment la referida al segle XIX– però que les fans hem adoptat amb els braços oberts, són un racó especial, sempre càlid, acollidor. Ens escabussem en un món decimonònica, on no només hi ha balls, bones maneres, mussolines i vetlades a la vora del pianoforte. Són històries que parlen de classe, de la independència de les dones (o la seua falta), l’amor romàntic, la família, el puritanisme, el patriarcat…

Jane Austen, Elizabeth Gaskell, les germanes Bronte, Edith Wharton, Amy Levy… Tinc por a acabar-me-les i quedar-me òrfena, desemparada d’eixe caliu que només les tassetes em donen. Per això les dosifique, les revisite, les llig i rellig, veig desenes d’adaptacions, escolte els pòdcasts i tot allò que siga precís.

Les tassetes són per a mi allò que l’Imperi Romà és per als hòmens, un pensament més recurrent del que a priori podem esperar. I no estic a soles. En som legió. No fa molt, vaig vore com una xica ensenyava una còpia d’Orgull i prejuí a una amiga a l’illa de Malta. Tindrien uns 15 anys. També xiques jóvens mesclades amb no tan jóvens vestides d’època en sa casa de Bath, o fent vídeos en TikTok i jugant a jocs de taula de temàtica tassitil. Hi ha tota una indústria en expansió al voltant del drama d’època, gràcies en gran part al fet que la universalitat d’estes obres ha retronat fort en les xarxes socials i ha teixit nous vincles intergeneracionals que no coneixen fronteres.

La mencionada obra magna d’Austen és, sens dubte, un dels màxims exponents de la literatura de tassetes (no he pogut evitar aplegar-ne fins a set edicions diferents i en diversos idiomes, encara que la meua novel·la preferida d’ella siga Persuasió). Mr Darcy és, simplement, la imatge de l’home heterosexual perfecte, que es deconstruïx i reconstruïx les vegades que calga, per a deler de totes les lectores. Charlotte Lucas podria ser qualsevol amiga nostra que, amb 27 anys, encara és past de la precarietat. La senyora Bennett, qualsevol de les nostres mares. Dos-cents anys després, la Jane i les altres estan més de moda que mai, per a la nostra salvació.

Maria Bonillo (València, 1988) és periodista i viu a Anglaterra. Ha treballat en Levante-El Mercantil Valenciano i en programes de ràdio com Focus, d’À Punt. Ha publicat el llibre Ventres sota custòdia (2022).

@mbonillo1