Sense augmentar la capacitat fiscal de les comunitats autònomes no hi pot haver una veritable descentralització - Rafael Beneyto

La recaptació d’ingressos tributaris per part de l’Estat suposarà una xifra rècord l’any 2022. Fins al mes de novembre l’augment se situava en 33.000 milions d’euros, un 15,9% més que l’any 2021, i les previsions per a tot l’any no baixen d’un creixement del 15,51%. Estes xifres de més ingressos són un al·licient per a afrontar la revisió del sistema de finançament autonòmic. Amb més ingressos que poder repartir sempre serà més fàcil l’acord.

Per contra, les comunitats autònomes ingressaran com a lliuraments a compte d’eixa recaptació tributària durant l’any 2022 sols un 6,3% més que l’any 2021, no arriba a 6.000 milions més.

El desequilibri és evident i conseqüència d’un sistema de finançament autonòmic que liquida el resultat de la recaptació dels grans tributs (IRPF, IVA i impostos especials) que fa l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) després de dos anys (juliol de 2024).

Però això no és tot. Cada vegada que es revisa el sistema de finançament autonòmic ha de quedar garantida la suficiència financera de les comunitats autònomes i l’equilibri en la distribució dels ingressos tributaris que gestiona l’AEAT. L’any 2007 és la darrera vegada en què es va determinar eixe equilibri entre competències assignades i participació en els ingressos tributaris.

Des de llavors, l’Estat ha aprovat diferents normes que han afectat els ingressos o les despeses de les comunitats autònomes, quedant reduïda la seua suficiència financera. Ens referim, per exemple, a les rebaixes, modificació de tipus o eliminació de l’IVA de diferents productes, quan la recaptació d’este impost està cedida en un 58% a les comunitats autònomes; o a la reducció del tipus de l’impost especial sobre l’electricitat, la recaptació del qual està íntegrament cedida a les comunitats autònomes.

Com es va fixar en la darrera la reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú de l’any 2009, quinquennalment es determinarà l'impacte de les actuacions legislatives de l'Estat, al si del Consell de Política Fiscal i Financera, a proposta del Comité Tècnic Permanent d'Avaluació, procedint-se a la seua compensació econòmica a través de la revisió del sistema de finançament autonòmic.

La valoració d'estes actuacions legislatives i posterior compensació a les comunitats autònomes constituïx el nucli del principi de lleialtat institucional, reconegut en el bloc de constitucionalitat de l'Estat espanyol. Principi que s'incomplix des de 2014 al no revisar-se el sistema de finançament autonòmic.

Però una cosa no és obstacle per a l'altra, ja que, si el Govern de l'Estat decidix no avançar en la revisió del sistema de finançament autonòmic, no pot servir d’excusa per a incomplir un principi constitucional i reduir la suficiència financera de les comunitats autònomes.

L'incompliment del principi de lleialtat institucional és la gran assignatura pendent del model de descentralització espanyol. A més, des del punt de vista del federalisme fiscal no hi pot haver una veritable descentralització sense augmentar la capacitat fiscal de les comunitats autònomes.

Si després de nou anys, el govern d’Espanya no vol avançar amb la reforma del sistema de finançament autonòmic, almenys caldria que complira amb el principi constitucional de lleialtat institucional, i compensara a les comunitats autònomes per la reducció d’ingressos, conseqüència de les normes aprovades per l’Estat.

La prestació dels servicis de sanitat, educació i servicis socials, que són competència de les comunitats autònomes, no poden reduir-se per la insuficiència financera a les quals les sotmet l'Estat.

Rafael Beneyto Cabanes és membre de la Comissió d’Experts en Finançament Autonòmic