GRUPO PLAZA

exposicions, guies didàctiques i potser alguna publicació

Més enllà de Max Aub: l'AVL rescata els escriptors valencians de l'exili - Álvaro Devís

| 24/05/2023 | 5 min, 32 seg

VALÈNCIA. "Què és un exili?", serà la primera pregunta que llançarà l'exposició prevista en La Nau de la Universitat de València dedicada als escriptors i la cultura valenciana de l'exili. Després de Joan Fuster i Carmelina Sánchez-Cutillas, serà el nou objecte d'estudi de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el segon que se centra en tot un col·lectiu.

L'Escriptor de l'Any és la iniciativa que tracta de visibilitzar una figura rellevant de la literatura en valencià. "Joan Fuster era una figura molt important, però també hem de descobrir escriptors que estan en l'oblit", recordava ahir Verònica Cantó, presidenta de l'AVL. Una recopilació feta per l'acadèmic Josep Palomero ha trobat més de 40 valencians i valencianes figures de la literatura, la llengua i el seu ensenyament, exiliades durant la Guerra Civil i la postguerra. Però una altra vegada, la pregunta de què és un exili es contesta amb altres respostes, com l'empresonament, la depuració i l'exili interior, que doblarien la xifra.

D'entre tots ells, a partir d'arxius, correspondències, revistes editades per les cases regionals i fons de biblioteques, durant el 2023 s'intentara traçar la breu genealogia, l'ofegat crit de la llengua, que es mantingué com una flama a punt de quedar en brases. Es farà amb cicles de conferències, l'exposició mencionada, un còmic i alguna altra publicació, encara no tancada.

La comissió de l'Escriptor de l'Any, formada pels acadèmics Josep Palomero (president), Àngels Gregori (secretària), Ramon Ferrer, Carme Manuel, Vicenta Tasa i Joan Francesc Mira (vocals), van presentar ahir la bateria, amb el repte de poder generar un relat amb una producció literària ínfima, entre la qual destaquen la poesia i els articles de revista. Sobre la primera, Gregori va explicar en la roda de premsa que "la poesia és la veu de l'exili"; i és que les condicions materials i el poc interés del món editorial estranger en editar, per exemple, una novel·la en valencià, va fer reconduir les vocacions literàries dels activistes valencianistes que van seguir la seua faena des d'altres països.

Angelí Castanyer Fons, Josep Castanyer Fons, Carles Esplà, Emili Gómez Nadal, Gaetà Huguet Segarra, Juli Just Gimeno, Artur Perucho Badía o Francesc Puig Espert són alguns dels autors que protagonitzaran esta efemèride. L'ombra de Max Aub, el literat valencià més il·lustre que va patir l'exili, també estarà, encara que cal recordar que l'AVL entén les seues competències exclusivament en l'àmbit de la literatura en valencià, i per tant exclou l'obra del gran dramaturg, igual que la del poeta Juan Gil-Albert.

Programació de l’any

El tir d’eixida de la programació el va donar l’escriptora Marta Pessarrodona el passat 27 d’abril amb la conferència Elles també hi eren: les dones i l’exili de 1939 en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. La pròxima xarrada, que també se celebrarà en La Nau, tindrà lloc el 25 de maig i serà a càrrec d’Irene Ballester. Memòries d’oblit: coratge i esperança en l’art de les exiliades valencianes és el títol de la xarrada que oferirà la historiadora i especialista en estudis feministes en art i gènere. El cicle de conferències es reprendrà el mes d’octubre amb el crític d’art i historiador, Manuel García, i amb Lluís Meseguer, catedràtic de Literatura de la Universitat Jaume I.

La mateixa Nau acollirà l’exposició Escriptors valencians exiliats del 1939 i altres exilis interiors, que estarà en la Sala Oberta entre el 20 de novembre d’enguany i el 6 de gener del 2024. La mostra farà un recorregut per les geografies de l’exili valencià (el nord d’Àfrica, França, Europa del Nord, Europa de l’Est, Amèrica Llatina i la Unió Soviètica), documentarà la trajectòria dels escriptors que  van haver d’exiliar-se i exhibirà algunes de les publicacions on van col·laborar. A més, l’exposició recordarà l’exili interior que van patir els lletraferits que es van quedar i ressenyarà la contribució de l’exili de gran part del món de la cultura valenciana en la seua projecció internacional. Vinculada a esta mostra, se n’ha elaborat una altra d’itinerant, formada per dotze panells que recorreran el territori valencià.

Foto: AVL

Igual que en anys anteriors, s’han programat un còmic i una jornada didàctica destinada als docents. Amb el títol L’exili valencià, història i literatura, esta activitat tindrà lloc els dies 22 i 23 de setembre en el Centre Cívic del Port de Sagunt. Hi intervindran Pasqual Mas, Ramon Ferrer, Susa Juárez, Cristina Escrivà i Pau Alabajos.

La creació de la historieta que narrarà un episodi relacionat amb l’exili serà a càrrec del dibuixant alcoià Daniel Olmo i de l’escriptor Vicente Muñoz Puelles. A més, la institució publicarà un quadern didàctic, elaborat per l’escriptor i professor Pasqual Mas, en el qual es tracten, sobretot, els autors que van escriure en valencià abans de l’exili. En esta ocasió, com a novetat la guia didàctica contindrà un repertori fotogràfic. 

També s’oferira, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, un concert recital relacionat amb l’exili del 1939. A més, l’Acadèmia editarà facsímils d’interés, especialment d’algunes revistes que va publicar la Casa Regional Valenciana de Mèxic, sobretot, Mediterrani i Senyera, i publicarà una antologia amb textos de l’exili.

Una celebració capitanejada per l'AVL

Després de l'Any Fuster, impulsat per l'AVL i potenciat per la Generalitat Valenciana, en el seu centenari, la comissió va ser preguntada ahir per si esta col·laboració pot tindre més fruits. La resposta, més o menys unànime, és que l'ajuda està molt bé, però no se l'espera. Cantó va recordar que la iniciativa de l'Escriptor de l'Any naix de l'AVL i, per tant, la Generalitat va decidir sumar-se excepcionalment l'any passat degut a la importància del centenari de Fuster.

L'acadèmica Carme Manuel va anar un poc més enllà i va parlar sobre el ressò real d'estes iniciatives: "Això s'aconseguix treballant amb el professorat, que és el col·lectiu que millor transmet la cultura a l'alumnat. No ens agradaria que la figura de tots els literats que hem homenatjat quedara reduïda a la celebració d'un any", ha expressat.

next