OxyContin, zombis i San Francisco

Aparentment Valle inquietante (Libros del Asteroide, 2020) d’Anna Wiener i L’imperi del dolor (Periscopi, 2021) de Radden Keefe no compartixen temàtica ni tenen referències comunes. En canvi, obrir la porta d’un acaba conduint a l’interior de l’altre, un túnel desconegut que s’allarga entre les seues pàgines.

Wiener dibuixa l’escenari especulatiu que, al caliu de Silicon Valley, va vore nàixer, com a protuberàncies, un bolic d’startups que acevaven milionaris precoços. Un entorn d’eufòria i incredulitat. Des de dins –l’autora fou un apèndix en la maquinària, treballava en una empresa de dades– esmicola els canvis en paral·lel a San Francisco. Un instant de corba empinada en el qual un lloc creu viure en l’era dels prodigis. “Les pàgines web de cites estaven inundades d’arribistes pusil·lànimes que incloïen manuals de gestió empresarial entre els llibres favorits i es presentaven a sopar amb motxilles promocionals de les empreses per a les quals treballaven”, escriu. “La ciutat havia començat a plegar-se als desitjos a la carta d’aquells acabats de llicenciar amb voluminosos comptes bancaris”.

El paisatge que Wiener anomena la “Febra de l’Or de la nostra generació, una època d’excessos insostenibles” s’assaona amb la presència d’addictes als opiacis, disposats sobre els carrers a la manera d’unes faveles totcapitalistes. Són els caiguts del sistema que s’interposen en el camí feroç d’una cort adamita que creu estar inventant el món, des de les seues oficines amb tauletes de ping-pong.

Furgant en les raons, Radden Keefe mostra com la família Sackler es va embutxacar milers de milions de dòlars amb les seues pràctiques agressives per a col·locar el Valium en la cuina de l’estatunidenc comú i, encara més, el seu opioide definitiu: OxyContin. Capturaren les regulacions públiques per a inclinar el tauler al seu favor. Receptar-ne més, una miqueta més, era bo per al negoci. Les milers de vides, desnonades per la seua pròpia addicció, només passaven per ser danys col·laterals.

San Francisco viu una crisi en el seu model urbà, després que moltes d’aquelles oficines baixaren la persiana, col·lapsades per acomiadaments múltiples, mentres les seues avingudes per a ‘homeless’ s’expandixen. Incertesa i malaltia.

És el rastre de quan l’única llei que opera és la de l’expansió dels beneficis, bé en el mercat farmacèutic o bé en l’immobiliari. Encara que siga a costa d’emmordassar les urbs, encara que siga a costa d’un enfilall de cossos. Són les ciutats davall els efectes dels opioides financers, sense capacitat per a garantir els seus propis interessos. Més que zombis, ciutats sotmeses.

Vicent Molins (València, 1986) és geògraf i director de l’Agència Districte. Col·labora en CulturPlaza i en El Confidencial. És autor de Club a la fuga i coautor de La nova guia de València.

@vicentmolins