París té una altra festa

Les casetes de llibres de vell en les ribes del Sena, a base de constància i temps, acabaren formant part de la genètica parisenca. Els seus venedors, els bouquinistes, es convertiren en operaris del carisma de París; en extres d’una imatge fixa: saber que en cada visita estarien allí esperant, formant part del reclam previsible amb què alimentem les nostres expectatives turístiques. Se sentien part de la pedra, inamovibles per dret adquirit. París, es repetien, es llegia a partir de les pàgines que guarnien.

“És com si desmuntaren la torre Eiffel”, han dit davant la intenció de la municipalitat de retirar els seus habitacles llibreters per als Jocs Olímpics de 2024. La cerimònia d’obertura no tindrà lloc en l’estadi nacional, sinó en el riu. Convertirà les aigües del Sena un una immensa catifa roja per on caminarà el xou, del pont d’Austerlitz al de Jena. Una demostració de poder davant del món. L’encarnació de la nova França.

L’Ajuntament els ha oferit reubicar-se durant eixe temps, córrer amb les despeses del desmuntatge, ajudar-los a assemblar de nou les seues casetes una vegada tot haja passat. Només són danys col·laterals d’una celebració col·lectiva, els expliquen. Cal ajudar davant del moment París. Però els bouquinistes, més enllà de les excuses operatives, més enllà del temor a desmuntar unes microllibreries en alguns casos amb més de cent anys, més enllà de la incomoditat, sobretot han pres la decisió com una humiliació.

Creien ser París, però París els diu que han de retirar-se, que ja no estan convidats a l’espectacle. Ho patixen en les seues carns, com molts dels seus conciutadans, arraconats en les terceres corones metropolitanes. La ciutat engalanada que es reivindica com a paradigma de la mobilitat pròxima i la vida en 15 minuts, fa habitables els seus carrers només per a les rendes més altes: un augment del cost de l’habitatge del 50% en l’última dècada, prop de 30.000 vivendes reconvertides en apartaments per a estades curtes, 12.000 habitants menys cada any.

Les constants de la ciutat disposada per a mostrar abans que per a habitar. L’exhibició de la ciutat justifica que els qui foren París es facen ara a un costat. París vol començar una altra festa.

Vicent Molins (València, 1986) és geògraf i director de l’Agència Districte. Col·labora en Culturplaza i en El Confidencial. És autor de La nova guia de València, Club a la fuga i València, el relat d’una ciutat.

@vicentmolins