Propòsits

Anar més a passejar per Vallés, entre els tarongers i les séquies, fins a Torrella i Cerdà. Seure al sol amb un llibre entre les mans i el telèfon apagat. Cuinar alguna cosa de trellat. Visitar més a Rosarín, la veïna de tota la vida que ara s’ha fet major i està cega, i que tant em vol des que vaig nàixer. Tornar al trinquet. Aprendre a utilitzar una miqueta la màquina de cosir, que m’ensenye ma mare. Menjar millor. Caminar per la serra, pujar al Castell a peu els diumenges –per què sempre hi ha alguna cosa a escriure els diumenges?–. Enfadar-me menys; valorar-ho tot molt més. Apartar-me de qualsevol toxicitat, si és possible. Riure sempre que se’m pose per davant una oportunitat. Potser somriure a la gent pel carrer: és un gest bonic i saludable. Fer tasques a l’Hortet i un inventari de les ferramentes de fuster de mon pare –quants puntacorrents hi ha pels caixons dels bancs?–. Eixir de Ciutat Vella i conéixer els barris, que fa quinze anys que visc a València i sempre xafe els mateixos carrers. Preocupar-me menys per bovades. Centrar-me en les coses de veres importants. Seguir sense comprar res per Amazon. Comprar sempre pel barri o per Xàtiva. Comprar menys coses innecessàries. Dedicar les energies extra solament a projectes que em donen felicitat: no sentir-me obligada a més. Ni culpable per dir “no” a allò que no m’interessa. Ballar. Llegir més novel·la gràfica. Fer còpies de seguretat del portàtil amb més freqüència. Quedar amb gent que fa temps que no veig –maleïdes agendes que mai quadren–. Que no m’afecte massa la deriva política neoliberal, culturalment casposa i ambientalment destructiva. No fins al punt de llevar-me l’alegria. Això mai. Defensar encara més el valencià. Però no amb amargor ni amb melangia. Ser menys nostàlgica. Viure en el present. Important: tindre més paciència –en general i en particular–. Tolerar millor la imperfecció, que això és la vida. Llegir més filosofia. Fer més regals. Acaronar animals. Posar en orde les fotografies velles. Adquirir tots els bolígrafs i totes les llibretetes boniques que em trobe en les impremtes –carències infantils que he d’anar saldant–. Continuar passant dels diners: fonamental. Somiar amb nous llibres. No deixar d’emocionar-me amb les coses xicotetes. Estar sempre alegre. No hi ha motius per a una altra cosa. Donar les gràcies a cada instant. Salut.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell