GRUPO PLAZA

Valencians

Rafael Soriano: “Diuen que la lectura és una droga dura… I és cert!”

En la Malva-rosa ha nascut un projecte increïble per a reviscolar el món dels llibres

| 28/11/2023 | 4 min, 47 seg

Rafael Soriano Villagrasa (Sagunt, 1958) nasqué en una família amb ascendència de Sogorb, Canet d’En Berenguer i la Malva-rosa. Després de dedicar una part important de la seua vida a ser programador informàtic, Soriano decidí muntar el seu propi bar. Després de deu anys en el món de la restauració, es prengué un any sabàtic viatjant  pel món. Quan tornà, en el 2019, decidí donar-li un nou rumb a la seua vida i fundar El Club dels Llibres Lliures.

Com naix el projecte d’El Club dels Llibres Lliures?  Després del meu viatge pel món, vaig adonar-me que encara em faltaven uns anys de cotització per a jubilar-me. I vaig posar-me a pensar: m’agraden els llibres, m’agrada molt la mar i, sobretot, m’agrada la gent a la qual li agraden els llibres. I així me’n vinguí a la Malva-rosa i decidí crear El Club dels Llibres Lliures, un espai on la gent paga 11 euros a l’any i pot vindre quan vullga, emportar-se a casa els llibres que vullga i també dur ací  els que ja no necessite. Entre març i novembre nade en la platja i, a uns pocs minuts caminant, tinc ací el meu raconet. Sempre dic que és una jubilació daurada i que este projecte m’està fent a mi.

Com han anat els primers anys de la teua iniciativa? Els inicis foren complicats perquè obrírem dies abans de l’esclafit de la pandèmia, aquell març del 2020 en què ens van confinar. Però, a poc a poc, va anar corrent-se la veu i el projecte començà a funcionar. Al principi venien sobretot dones majors de 40 anys. Després, moltes persones majors i, al poc de temps, molts jóvens, motiu que em té molt emocionat. Ah, i també venen molts pares i moltes iaies per a dur llibres infantils als xiquets de la casa. Més que un projecte, açò és un refugi al costat de la mar. Ací dins plouen llibres i la gent que entra per la porta és meravellosa.

»M’agraden els llibres, m’agrada la mar 
i m’agrada la gent a la qual li agraden els llibres”

Pràcticament no caben els llibres. Com gestiones tot açò? Els llibres arriben al carrer!! Fins als 10.000 hi havia un cert orde, però ara, que en tenim vora 30.000, no tinc temps físic d’organitzar-los. Molta gent ve buscant un llibre concret i jo sempre els dic que han de tindre fe i paciència. Hi ha una espècie de màgia en este lloc, i moltes voltes els nostres clients acaben trobant els llibres que busquen sense adonar-se’n. Jo em pense que ací viuen els fantasmes (bons) dels llibres!

Per què decidires anomenar-lo El Club dels Llibres Lliures? Diuen que la lectura és una droga dura… I és cert! Per això, la relació de cada persona amb el llibre és total, i jo diria que fins i tot revolucionària. Quan s’establix un vincle entre una persona i un llibre és perquè la persona tria el llibre per a protegir-lo. La meua vocació fonamental és que els llibres estiguen protegits en un lloc segur, i quin lloc millor que una llar on els llibres són volguts? I jo encantat si hi ha llibres que mai tornen perquè troben un lloc on quedar-se i ser volguts. M’agrada definir este projecte com una vivateca, perquè cada setmana oferim als clients molts llibres nous. A diferència d’una biblioteca, on els llibres no canvien massa, ací molts clients tornen cada setmana a la caça de llibres que els estimulen i els facen descobrir nous mons.

Dius que els llibres descobrixen a les persones i no les persones als llibres. Per què? Sempre pose un exemple per a explicar açò. Moltes voltes penses en alguna cosa i al cap d’un temps, llegint un llibre, t’adones que algú l’havia pensada abans que tu. Un llibre és un llevataps d’u mateix, una ferramenta que ajuda a conéixer-se. No hi ha un llibre per a cada persona, ja que cada obra t’aporta alguna cosa. Fins i tot aquells llibres que no ens interessen o ens generen rebuig ens aporten alguna cosa. Eixa és la màgia dels llibres. Cada línia d’un llibre que a tu et fa vibrar és una línia que tu hauries escrit perquè la portaves dins teu.

»Crec que ens acabarem avorrint de tant d’estímul 
i de tantes coses efímeres 
i els llibres tindran una nova oportunitat”

Els xiquets naixen amb un telèfon a la mà i no amb un llibre. Quin futur espera als llibres? Tanta tecnologia i el boom de la intel·ligència artificial ens deshumanitzen profundament. En este context, els llibres són l’antídot. El llibre és el camí per a tornar al ser humà després d’esta època de sobreexposició a la tecnologia. Com a programador que coneix l’arqueologia computacional, em fa por que estem avantposant la informàtica a la pròpia vida. Però crec que ens acabarem avorrint de tant d’estímul i de tantes coses efímeres i els llibres tindran una nova oportunitat!

Jordi Sarrión-Carbonell (Énguera, 1998) és periodista i politòleg. Ha dirigit la revista Mirall i ha col·laborat en revistes i diaris com El Temps, Contexto y acción o El País.

next