Ximo Soler: “Una llibreria és un santuari de pau”

Ximo Soler i Ferrer (Aielo de Malferit, 1962) decidí muntar una llibreria en Ontinyent l’any 1993, que ara la gent coneix popularment com La llibreria de Ximo. Trenta anys més tard, Ximo presumix de continuar obert i ser un dels vertebradors de la vida cultural ontinyentina. Parlem entre fidel i fidel client.

Com foren els inicis de la llibreria en els 90? Una miqueta complicats, perquè, a diferència d’altres ciutats de servicis com Xàtiva, on hi ha molts professionals liberals, Ontinyent era una ciutat industrial, on la gent treballava en les fàbriques i tenia menys temps per a llegir. Primer vaig fer un estudi de mercat, i vaig vore que en sis o set anys podria rendibilitzar la inversió. La llibreria va començar a fer-se popular perquè ens deixàvem la vida per a aconseguir els llibres que ens demanaven i es va córrer la veu per la comarca. La faena principal va ser fidelitzar els clients i, en eixe sentit, molts valoraven les nostres recomanacions.

Quines són les qualitats que ha de tindre un bon llibreter? Les distribuïdores se sorprenien perquè veníem molts Harry Potter o La sombra del viento abans que es feren coneguts. Tindre ull amb les novetats i les necessitats dels clients és fonamental en el nostre ofici. Pense que es tracta de trobar un equilibri entre allò que ens agrada i disfrutem els llibreters i allò que arriba al públic. Hem de conéixer el client per al qual treballem. Els meus pares tenien un bar que va tancar en l’any 86 o 87. Em va pegar per la metodologia de la teràpia de la Gestalt. Així aprens a esbrinar què vol cadascú quan entra per la porta. Per exemple, com a historiador m’encisa la novel·la històrica, però sé que no és per a tot el món, i per això he de saber a qui recomanar-li-la i qui té uns altres gustos.

El vostre és molt més que un club de lectura… Fa una dècada vaig decidir muntar un club de lectura, i vaig parlar amb el director d’El Periòdic d’Ontinyent. Les primeres sessions es feien en la biblioteca a les huit de la vesprada, però jo pensava que ens faltava alguna cosa i, sobretot, que ens faltava continuïtat. Així, vam començar a convidar a autors com Víctor del Árbol i comentar els seus llibres amb ells. També vam començar a mesclar llibres amb pel·lícules, música o gastronomia, i la gent cada vegada participava més activament. Pense que la literatura no té per què ser una cosa seriosa. Ara tenim 25-30 persones en les nostres sessions, que en són moltes per a un club de lectura. Ens vam ajuntar també amb el Cineclub d’Ontinyent, i estem teixint una xarxa prou bonica de suport mutu i fent comunitat. Prompte venen Elvira Cambrils, Rosa Montero o Andreu Sevilla i estem molt contents de com està funcionant tot.

“El Premi Planeta és el llibre 
que tot el món compra i ningú llig”

Com valores els canvis que ha viscut la literatura en els últims anys? N’hi ha més juvenil que mai, i creix a un ritme vertiginós, fins al punt que és molt complicat estar actualitzat amb les últimes novetats. Abans, una novetat editorial podia estar molts mesos en l’aparador de novetats i, ara, amb sort, una novetat dura tres mesos. Tinc la sensació que ara els llibres són d’usar i tirar. També es nota molt que la gent té menys paciència, per la competència ferotge que ens fa Amazon, i el client s’ha acostumat a tindre-ho tot en unes hores. Una llibreria és un santuari de pau i tranquil·litat! Però, sense cap dubte, el que més pena em dona és que ara tot el món ha vist en Internet allò que vol i molts no es deixen aconsellar. Ja no és suficient la fidelitat i donar un bon servici. És com la premsa en paper, que quan la generació que ara té entre 60 i 80 anys desaparega, deixarà de tindre sentit vendre-la.

Amb què et quedes d’estos anys dedicat al món dels llibres? He aportat molts lectors a la causa, hem fet molts amics i molta gent que ve per a que els recomane llibres. Per a mi eixe és un dels majors orgulls. Recomane que et deixes dur, i t’assegure que t’emportarà un bon llibre a casa! Per exemple, amb gent com Paco Cerdà o Puri Mascarell i el seu Mireia m’ha passat, que són autors que disfrute i per això els recomane amb sinceritat. La gent sempre t’agraïx molt eixes coses. El contrari em passa amb els Premis Planeta. Alguns clients sempre venen a per ells i, amb sinceritat, els dic que són llibres que tot el món compra però poca gent acaba llegint. Tot ha canviat, però al rema, tot continua igual.

Finalment, quatre recomanacions literàries per als nostres lectors. El amor en los tiempos del cólera de García Márquez, Lleó l’Africà d’Amin Maalouf, El nom de la rosa d’Umberto Eco i Els fills de la mitjanit de Salman Rushdie.

Jordi Sarrión-Carbonell (Énguera, 1998) és periodista i politòleg. Ha dirigit la revista Mirall i ha col·laborat en revistes i diaris com El Temps, Contexto y acción o El País.