Dels micos a la IA

L’escriptor argentí Leopolgo Lugones proposa en Yzur una teoria convincent: els micos sabien parlar, però s’hi van negar per tal que no els feren treballar. Amb el temps, se’ls va atrofiar la seu de la parla i l’aparell fonador. Jo dic que si no hi havia cap motiu pel qual els micos no podien parlar, tampoc res no els impedix escriure.

(A la IA no li fa res treballar.)

Pensant açò, recorde un altre mico, el d’Antonio Tabucchi en Dona de Porto Pim, el que lliura al poeta portugués Antero de Quental un paperet amb un missatge que només comprenen ell i el mico. Potser els micos escriuen obituaris per davant –com quan Google et recorda que tens el compte a vessar, o com els avisos dels dofins de Douglas Adams–. Dels micos venim i ells ens diran quan hem de partir. Potser el mico infinit, aquell que colpeja sense fi una màquina d’escriure, escriu missatges en clau que només poden desxifrar els simis, els dofins i Antero de Quental.

De Quental, per cert, va acabar recollit a Vila do Conde, on es va retirar a llegir i meditar. Va mantindre una correspondència amb l’historiador Oliveira Martins que és més prompte una espècie de diari. Al final, es va pegar un tir assegut en un banc mirant la mar. Potser el van vore els dofins.

Hui el mico infinit és la mal anomenada intel·ligència artificial, però no escriu per atzar les obres de Shakespeare: les copia. Tot i que la qüestió ja no és allò que puga fer la màquina, sinó allò que estiga disposat a fer l’home. S’hauria de dir, més aïna, El caçamosques de Musil, on anem caient tots com en l’asfalt calent.

No tots ho veuen així, però. Vaig anar a vore a Jeanette Winterson al Kosmopolis i ella es mostra molt optimista pel que fa a la IA. Creu que ho pot millorar tot. I per descomptat, emprada de manera racional, per què no? Al remat, calcula més ràpid i millor que nosaltres, ja oferix aplicacions mèdiques fascinants, avanços incontestables. Supose que allò que em preocupa no és la intel·ligència artificial, sinó que les màquines es contagien de la nostra infinita estupidesa.

Si una nit d’hivern la IA imprimira en 3D el mico infinit –que seria calcat al de Quental–, però isquera per la impressora equivocada i li lliurara una nota…

Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques Editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.

@jeanmurdock_