Kafka a Benimaclet

Hem tornat al Kafcafé. Quant de temps feia? Sis, huit anys? Hem tornat a conversar amb el seu amo, Sebas, un uruguaià que es va convertir en emprenedor en la València de l’any 2009. Un home compromés amb la cultura que manté viva la flama de les jams de micro obert, les sessions de dimarts vesprada-nit que l’han fet famós a Benimaclet i més enllà.

El rencontre ha estat emocionant. Sebas ja té els cabells canosos, però conserva la mateixa mirada brillant i curiosa. La d’aquell xiquet que va créixer escoltant els records de la València republicana del seu iaio, emigrat de Villena a Montevideo. La d’aquell jove il·lusionat que arribà a la ciutat del Túria l’any 2004 i es quedà sense mite: “Cuando llegué acá no encontré aquella Valencia que me contaban en casa, sino la ciudad más facha del planeta. Y eso duele, porque la Segunda República y su frente intelectual tuvieron su refugio acá y al pueblo valenciano le dieron caña en el franquismo. Y se nota que hicieron un trabajo fino, porque ha quedado una resaca falangista y de mediocridad”.

He tornat a vore la pel·lícula alemanya La vida dels altres (2006). La vaig comprar en cedé quan es va estrenar perquè em va agradar molt en el cine: crec que no hi ha un altre film que relate millor els efectes –letals– sobre la vida dels artistes quan un règim polític s’obsessiona a controlar la cultura. La conclusió és clara: si els creadors depenen únicament de l’Estat, acaben plegant-se als designis del poder. O emmudint. O suïcidant-se, com mostra la pel·lícula. Per això és tan important la iniciativa privada en l’àmbit cultural, en les arts escèniques, en la producció literària o en la comunicació.

Que Sebas preserve l’espai de llibertat absoluta que és el Kafcafé respon a una lògica d’higiene social: el micro sempre està disponible per a qui vullga dir la seua, en la llengua que siga, la de Silvio Rodríguez o la d’Ovidi Montllor, el cantautor d’Alcoi que Sebas va descobrir a la València subterrània dels anys de Rita i del qual es va enamorar. Tornen els anys subterranis. Els anys salvatges.

Sebas va voler retre un homenatge a Franz Kafka quan va batejar el seu local. Qui millor padrí del projecte que el mestre de la denúncia literària contra el sistema alienant i deshumanitzat? Vull pensar que a Praga hi ha un altre Kafcafé on es canta i es recita poesia en alemany, en txec i en jiddisch.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell