Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Confusions, embolics i paradoxes, especialment sobre vaques. N’hi ha més de les que pareix.
Fa poc un home de 82 anys pixava en una via fèrria d’Alwar, a l’Índia, quan li va caure una vaca damunt. La vaca havia eixit volant en xocar amb un tren i aterrà amb tot el seu pes sobre el vell. En llegir-ho, vaig pensar en el famós dilema del tramvia i vaig imaginar un déu que, durant una milionèsima de segon, dubtara entre fer que la vaca caiguera damunt de l’ancià o damunt d’altres cinc persones situades a l’altra banda de la via.
Llavors vaig recordar a Clement Vallandigham, l’advocat estatunidenc que acabà amb la seua vida mentres preparava l’estratègia de defensa per la mort d’un tir en una baralla. L’advocat intentava explicar a uns col·legues la manera en què demostraria en el juí que la víctima s’havia disparat a si mateix per accident i llavors ell també es va matar disparant-se per accident (la pistola havia d’estar descarregada, però ja sabeu que shit happens!).
I això em fa pensar en Fagilyu Mukhametzyanov, una dona tàrtara que va despertar en el seu propi funeral i va morir d’un infart, de la impressió.
Tornant a les vaques, ara recorde una anècdota hilarant –i apòcrifa?– de l’historiador Phil Gentry: un professor seu anà una vegada a escoltar a Derrida. La conferència del filòsof, en anglés, va girar sobre les vaques, tema que deixà el públic perplex. Tot i això, tots van escoltar atentament i prengueren notes. Després d’un breu descans Derrida va confessar: “M’han dit que es pronuncia ‘kay-os’”. Naturalment estava parlant del caos (en anglés chaos) i no de les vaques (cows, pronunciat “ka-wz”).
Segons el Bartlett’s Book of Anecdotes Humboldt es trobava a París i li demanà a un amic metge que li presentara un llunàtic. Al sopar anaren ells dos, un home de negre molt discret que va romandre en silenci i un altre molt desastrat amb una verborrea incontenible. A les postres, Humboldt li digué a l’amic que estava encantat amb aquell foll, assenyalant el descurat. I l’amic li respongué: “Però si el boig és l’altre! El comensal que vosté diu és el senyor Balzac!”.
Per la seua banda, Augusto Monterroso explica en el seu relat La vaca, seguint a Maiakovski, que el poeta revolucionari Serguei Iessenin feu apologia de la vaca com a gran símbol revolucionari, exigint a les autoritats que en lloc d’un monument a Marx, feren un monument a la vaca; no la lletera, sinó la que té banyes i s’enfronta a la locomotora.
Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques Editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?